Trama
Hi havia una vegada, un noble que regnava a la ciutat de Còrdova. El anomenat, Don Fernando Medina. Ell, era egoista i ambiciós, però vivia amb tranquil·litat amb el poble Cordovès. Un dia, Augusto García, un pagès dedicat a la plantació de cereals, volia aconseguir mes terrenys per poder vendre mes cereals al mercader del poble, però, al proposar-li al noble, Don Fernando, va decidir no acceptar la seva proposta i Augusto, es va enfadar tant, que l’únic que volia era venjar-se de la pitjor manera possible.
Enrique Castellón, el cavaller del noble, estava perdudament enamorat de Elvira Gutiérrez, la seva criada, que era una noieta rossa amb ulls blaus. Una senyoreta molt bonica pel seu gust. Estava tan enamorat, que, un dia, al entrar a la seva habitació, va trobar el seu diari, i per saber que era el que pensava sobre ell, va decidir llegir-lo. Però el que va trobar, no li va agradar gens. Va descobrir, que l’Elvira, estava enamorada de Don Fernando. Al assabentar-se, Enrique, volia acabar amb ell, volia matar-lo, perquè així, pensava que ella l’estimaria i oblidaria al noble per sempre. Llavors, mentre estava passejant pels carrers de la ciutat, va sentir parlar a Augusto sobre el seu odi cap a Don Fernando i al fer-li saber que ell també volia acabar amb el noble, decideixen contractar a Kalila, una sicària musulmana amb molta mala fama, buscada a tota Aràbia pels seus múltiples assassinats en sèrie. La contracten perquè mati a Don Fernando i en 48 hores, Don Fernando apareix mort a la seva habitació, amb un tall molt profund al coll i una daga clavada al cor.
Després de la seva mort, l’Abadessa de la mesquita de la ciutat, decideix contactar amb la única parenta viva de Don Fernando, la dama Elizabeth de Norfolk, que era la dama que manava a la cort anglesa. Al informar-li de la mort del seu cosí-germà, Elizabeth decideix partir cap a Còrdova per heretar tot el poder de la ciutat. El viatge dura unes setmanes, i al arribar, decideix anar al enterrament del difunt noble, que es celebrava a la Mesquita de la ciutat. Allí, coneix a l’Elvira, i ràpidament, es fan bones amistats. Ara l’Elvira deurà servir a l’Elizabeth i l’amistat es millor que l’odi. Al acabar l’enterrament, l’Elizabeth es dirigeix a la coronació on es coronada per l’Abadessa de la Mesquita de la ciutat, la senyora María Teresa Trinidad (Cristina Raspall). Al ser coronada, el primer que decideix fer, es pujar els impostos per poder fer reparacions al Palau i comprar-se noves vestimentes de seda provinents de la Xina. El mercader del poble, (Albert Caselles), no es troba d’acord amb la pujada d’impostos i decideix parlar amb el seu amic pagès, Augusto García, per a planejar la segona mort, la de l’Elizabeth de Norfolk. Després de parlar amb l’artesana del poble, Azucena García, decideixen tornar a contractar a la sicària Kalila, que els hi fa pagar el doble de diners. Mentre (Andrea Sànchez) negocia amb ella, l’Elvira les veu parlant i escolta el seu pla de matar a l’Elizabeth. (L’Andrea Sànchez), de repent, sen dona compte de que l’Elvira les està espiant, i perquè no la culpin de traïció, decideix matar la Kalila i li fa creure a l’Elvira, que tot havia sigut una trampa per eixampar-la i matar-la i ella s’ho va creure.
Pocs dies desprès, l’Elvira es dona compte de que l’Enrique Castellón, el cavaller, està enamorat d’ella i llavors comença a sentir atracció per ell. Fins que a la fi, L’Enrique i l’Elvira decideixen fer l’acte sexual i al cap d’un parell de mesos, l’Elvira se n’adona de que està embarassada del seu amant. Sense saber que fer, li demana consell a l’Elizabeth. Li explica que el pare es el seu cavaller i que segurament no es podrà fer càrrec del nen que neixi però vol el millor futur per ell. L’Elizabeth, desprès de que li expliques tot, li promet a l’Elvira que passi el que passi, es farà càrrec del non o la nena que neixi i, complint amb la seva paraula, al cap de 8 mesos, l’Elvira mor en el part, però aconsegueix donar llum a un baró en perfecte estat. Després de la seva mort, el nen, anomenat Francisco Castellón, passa a viure secretament amb l’Elizabeth, però quan la dama compleix 42 anys, mor de la pesta ja que portava uns dies malalta però no volia anar al sacerdot (Que en aquell moment, era el com el metge reial) perquè sinó descobririen la veritat. Desprès d’aquella gran tragèdia, ningú podia heretar el tro perquè l’Elizabeth no tenia ni fills, ni parents vius, així que van decidir proclamar a l’Enrique Castellón com a hereter al poder de la ciutat de Còrdova. Però, al cap de poc menys d’un any, una antiga coneguda de confiança de l’Elvira, visita el palau per oferir-se com a criada del nou noble, i, en un petit baül amagat en l’habitació on morí Elizabeth, troba un pergamí. Un pergamí escrit i firmat per la difunta dama, i seguidament llegeix: Jo, dama Elizabeth de Norfolk de l’antiga cort anglesa i actual noblesa a càrrec del poder de la ciutat de Còrdova, declaro el meu testament. En aquest redactat, vull deixar clar el hereter al tro, i es Francisco Castellón, fill de la difunta criada provinent de la poderosa família de la Casa Olivares de la ciutat de Toledo, l’Elvira Olivares i del meu cavaller, Enrique Castellón, el noble provinent de la Casa Castellón, de la ciutat de Còrdova. Francisco Castellón, quan compleixi 18 anys, heretarà el tro i serà proclamat noble de Còrdova, heretant tot el poder sobre aquesta.
Firmat, Elizabeth de Norfolk.
(Firma)
I desprès de llegir la carta, la dona va anar corrent a l’Abadessa i li donà la carta. L’Abadessa va decidir presentar-la a la cort i quan Francisco Castellón va complir 18 anys, va ser proclamat hereter al poder de Còrdova, fent-li una escultura a l’Elizabeth com si hagués sigut la seva mare, i la seva protectora.